La Vida en común ensayo de antropología general Tzvetan Todorov

"La condició física de la falta de reconeixement és la solitud; si els altres estan absents no podem, per definició, captar la seva mirada. Però el que és probablement encara més dolorós que la solitud física, la qual pot ser amenitzada de diverses maneres, és viure enmig dels altres sense rebre d'ells cap signe." En aquest assaig, en el qual la filosofia s'alterna amb el psicoanàlisi, on les obres literàries secunden la introspecció, Tzvetan Todorov demostra que l'ésser humà està condemnat a ser incomplet, que aspira al reconeixement i que el seu ser, fins i tot en solitud, està fet de trobades amb els altres. Som feliços perquè estimem, i sense l'amor no existim. La nostra felicitat depèn exclusivament dels altres, els qui, per tant, posseeixen també els instruments per a la destrucció d'aquesta. En el millor dels casos, la vida en comú no garanteix més que una felicitat frívola.