Imagen de Google Jackets

Enterradme de pie : la odisea de los gitanos / Isabel Fonseca ; traducción de José Manuel Álvarez Flórez

Por: Colaborador(es): Tipo de material: TextoTextoIdioma: Español Lenguaje original: Inglés Series Crónicas Anagrama ; 85Detalles de publicación: Barcelona : Anagrama, 2009Descripción: 383 p. ; 22 cmISBN:
  • 9788433925855
Tema(s): Resumen: "Entre les minories demogràfiques que assenyalen la contradicció inherent a les societats d'ideologia etnocèntrica, la dels gitanos és la més coneguda, a través dels clixés literaris però també pels prejudicis que s'han utilitzat per a caracteritzar a un col·lectiu que ha estat nòmada forçós i boc expiatori de caresties. Isabel Fonseca es va dedicar a recórrer entre 1991 i 1995 els països ex comunistes per a viure en diverses comunitats gitanes, conèixer els seus problemes, la seva poesia tradicional, la seva concepció de les coses, tenint sempre com a referència les grans catàstrofes, primer el nazisme, després la dictadura comunista i, en el cas de la ex Iugoslàvia, les guerres civils. Els problemes es repeteixen en gairebé totes parts, perquè el drama no és la integració forçosa del marginat, sinó la zona social en què es vol que s'integri. Com va dir la mateixa Fonseca en una entrevista: «Els gitanos són els negres d'Europa.» «Un món ocult, alhora menyspreat i secret, perseguit i desconegut» (Salman Rushdie); «En certa manera parla en nom de tots els que no es dobleguen als revessos de la fortuna i busquen el seu propi lloc en la terra» (Ryszard Kapuscinski)."
Etiquetas de esta biblioteca: No hay etiquetas de esta biblioteca para este título. Ingresar para agregar etiquetas.
Valoración
    Valoración media: 0.0 (0 votos)

Tít orig.: Bury me standing

Bibliografia p. 361-372. Índex

"Entre les minories demogràfiques que assenyalen la contradicció inherent a les societats d'ideologia etnocèntrica, la dels gitanos és la més coneguda, a través dels clixés literaris però també pels prejudicis que s'han utilitzat per a caracteritzar a un col·lectiu que ha estat nòmada forçós i boc expiatori de caresties. Isabel Fonseca es va dedicar a recórrer entre 1991 i 1995 els països ex comunistes per a viure en diverses comunitats gitanes, conèixer els seus problemes, la seva poesia tradicional, la seva concepció de les coses, tenint sempre com a referència les grans catàstrofes, primer el nazisme, després la dictadura comunista i, en el cas de la ex Iugoslàvia, les guerres civils. Els problemes es repeteixen en gairebé totes parts, perquè el drama no és la integració forçosa del marginat, sinó la zona social en què es vol que s'integri. Com va dir la mateixa Fonseca en una entrevista: «Els gitanos són els negres d'Europa.» «Un món ocult, alhora menyspreat i secret, perseguit i desconegut» (Salman Rushdie); «En certa manera parla en nom de tots els que no es dobleguen als revessos de la fortuna i busquen el seu propi lloc en la terra» (Ryszard Kapuscinski)."

No hay comentarios en este titulo.

para colocar un comentario.

Con tecnología Koha