Normal view MARC view ISBD view

Marc legal associació i participació pública d’immigrants

Material type: materialTypeLabelArticlePublisher: 2007Subject(s): Associacionisme | LegislacióOnline resources: Click here to access online In: Migrainfo núm. 22, tercer trimestre 2007.Summary: L’associacionisme i la participació pública dels estrangers representen instruments clau per assolir objectius d’integració social dels immigrants. A diferència, però, del que ha succeït en l’àmbit dels drets civils i socials, que han estat objecte d’una progressiva extensió als estrangers, els drets polítics han continuat reservats als nacionals. Concretament, es tracta de l’únic dret que la Constitució limita expressament als nacionals Descripció Només existeix una via d'extensió: la possibilitat de reconèixer el dret de sufragi als estrangers en les eleccions locals, tant en el vessant actiu (poder ser elector i votar els seus representants), com passiu (poder ser elegit, representar els interessos col·lectius i exercir les funcions públiques corresponents). Aquesta possibilitat, però, està sotmesa a l'existència de reciprocitat, la qual cosa, en la pràctica, redueix enormement la potencialitat d'aquest mecanisme d'extensió de drets. Encara que el Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública local, firmat el 5 de febrer de 1992 i elaborat en el marc del Consell d'Europa, recull el compromís dels estats de concedir el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions locals als residents estrangers, avui per avui només 8 estats han ratificat aquest conveni (Albània, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Itàlia, Noruega, Països Baixos i Suècia).
Tags from this library: No tags from this library for this title. Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Collection Call number Status Notes Date due Barcode
Articles de revistes Centre de Documentació de l'Àrea d'Atenció a les Persones
Mundet
Diversitat Hemeroteca (Browse shelf) Available Fitxa (si) - Document (no) - Miniatura (si) 6702

L’associacionisme i la participació pública dels estrangers representen instruments clau per assolir objectius d’integració social dels immigrants. A diferència, però, del que ha succeït en l’àmbit dels drets civils i socials, que han estat objecte d’una progressiva extensió als estrangers, els drets polítics han continuat reservats als nacionals. Concretament, es tracta de l’únic dret que la Constitució limita expressament als nacionals Descripció Només existeix una via d'extensió: la possibilitat de reconèixer el dret de sufragi als estrangers en les eleccions locals, tant en el vessant actiu (poder ser elector i votar els seus representants), com passiu (poder ser elegit, representar els interessos col·lectius i exercir les funcions públiques corresponents). Aquesta possibilitat, però, està sotmesa a l'existència de reciprocitat, la qual cosa, en la pràctica, redueix enormement la potencialitat d'aquest mecanisme d'extensió de drets. Encara que el Conveni sobre la participació dels estrangers en la vida pública local, firmat el 5 de febrer de 1992 i elaborat en el marc del Consell d'Europa, recull el compromís dels estats de concedir el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions locals als residents estrangers, avui per avui només 8 estats han ratificat aquest conveni (Albània, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Itàlia, Noruega, Països Baixos i Suècia).

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Powered by Koha