Normal view MARC view ISBD view

Els Espais públics urbans i l'esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats el cas de Barcelona

Material type: materialTypeLabelBookPublisher: Barcelona Generalitat de Catalunya. Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. 2009Description: 1 vol.Subject(s): Bibliografia | Espais públics | Esports | Integració social | UrbanismeSummary: Els primers resultats de la investigació ens indiquen l’emergència d’un camp de pràctiques esportives entorn a diferents espais públics on la importància no es troba en la consecució de determinats resultats esportius de rendiment o preparació física, sinó que rau en la connectivitat social que produeixen. Aquesta connectivitat és una conseqüència del caràcter totalment públic amb el qual es practiquen aquestes activitats esportives. La importància d’aquests esports practicats a l’espai públic ve donada perquè faciliten i promouen relacions socials, connexions, intercanvis... més que resultats competitius. Acaben, així, generant i estructurant xarxes socials de diferents extensions. Per aquest motiu contribueixen a la creació i el desenvolupament de diferents formes de capital social de caràcter urbà. Calculem que aproximadament unes 2.200 persones configuren les diferents xarxes socials que utilitzen els 30 espais públics estudiats. I d’aquestes no més de 500 persones són dones. És per això que entenem que la practica esportiva a l’espai públic segueix sent un àmbit social predominantment masculí.
Tags from this library: No tags from this library for this title. Log in to add tags.
    average rating: 0.0 (0 votes)
Item type Current location Collection Call number Status Date due Barcode
Monografies Centre de Documentació de l'Àrea d'Atenció a les Persones
Mundet
Diversitat ER-URB/0049 (Browse shelf) Available 6292

Els primers resultats de la investigació ens indiquen l’emergència d’un camp de pràctiques esportives entorn a diferents espais públics on la importància no es troba en la consecució de determinats resultats esportius de rendiment o preparació física, sinó que rau en la connectivitat social que produeixen. Aquesta connectivitat és una conseqüència del caràcter totalment públic amb el qual es practiquen aquestes activitats esportives. La importància d’aquests esports practicats a l’espai públic ve donada perquè faciliten i promouen relacions socials, connexions, intercanvis... més que resultats competitius. Acaben, així, generant i estructurant xarxes socials de diferents extensions. Per aquest motiu contribueixen a la creació i el desenvolupament de diferents formes de capital social de caràcter urbà. Calculem que aproximadament unes 2.200 persones configuren les diferents xarxes socials que utilitzen els 30 espais públics estudiats. I d’aquestes no més de 500 persones són dones. És per això que entenem que la practica esportiva a l’espai públic segueix sent un àmbit social predominantment masculí.

There are no comments for this item.

Log in to your account to post a comment.

Powered by Koha