La Convenció Internacional dels Drets dels Nens i de les Nenes (CIDN, en endavant) va ser aprovada per unanimitat, i ratificada per tots els Estats membres menys Estats Units i Somàlia. [+]

Aquesta CIDN va ser ratificada per Espanya el 30 de novembre de de 1990, té valor de norma vinculant i forma part de l’ordenament jurídic intern propi, és a dir, que pot ser invocada i reclamada la seva aplicació directament en els jutjats.

Des de la CIDN els infants i adolescents es consideren persones titulars de drets, subjectes individuals de drets, de manera separada als drets dels seus progenitors, drets  que han de garantir tots els poders públics. El seu article 3, paràgraf 1, recull expressament que:

“ En totes les mesures concernents als nens que prenguin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, una consideració primordial a què s'atendrà serà l'interès superior de

l'infant«.  La prioritat és l'interès superior de l'infant o adolescent; i, aquest és el principi que ha de guiar totes les actuacions i polítiques públiques”.

Així mateix, l’article 19 CIDN, en relació amb l’Observació General número 13, de 2011,  desenvolupa en contingut el Dret de tot nen/a a no ser objecte de cap forma de violència.

En els termes literals del propi article 19 de la CIDN “  1. Els Estats membres han de prendre totes les mesures legislatives, administratives, socials i educatives per protegir el nen i la nena contra totes les formes de violència física o mental, lesions, abusos, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació, inclòs l'abús sexual, mentre estigui sota la custòdia dels pares, tutors legals o qualsevol altra persona que tingui la tutela.

La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels Drets i Oportunitats en la Infància i Adolescència dona un paper rellevant a l’Administració local, que ha d’intervenir si detecta una situació de risc d’un infant o adolescent que es tro¬ba en el seu territori, promovent les mesures i els recursos socials i educatius que possibilitin que aquesta situació de risc disminueixi o s’elimini.

La Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de Protecció Integral de la Infància i Adolescència contra qualsevol forma de violència (LOPIVI, en endavant), continua amb el desplegament normatiu del contingut del dret de tot nen i nena a  viure  lliure de qualsevol forma de violència, previst a  l’article 19 de la CIDN.

La infància i adolescència que pot ser objecte de qualsevol forma de violència, com ara, i de conformitat amb el previst a  l’article 1de la LOPIVI, el matrimoni infantil; la mutilació genital; l'accés no sol·licitat a pornografia; l'extorsió sexual; la difusió pública de dades privades; els maltractaments físics, psicològics i emocionals; els càstigs físics, humiliants o denigrants; el tracte negligent; les amenaces, les injúries i les calúmnies; l'explotació, incloent-hi la violència sexual; la corrupció; la pornografia infantil; la prostitució; l'assetjament escolar; l'assetjament sexual; el ciberassetjament; la violència de gènere; la mutilació genital, el tràfic d'éssers humans amb qualsevol fi;  el així com la presència de qualsevol comportament violent al seu àmbit familiar, entre d’altres.

Per a protegir la infància i adolescència del territori contra qualsevol forma de violència, la LOPIVI atorga el caràcter d’agents de l’autoritat pública als professionals de serveis socials de l’Administració local quan estiguin en la seva actuació administrativa de protecció de la infància i adolescència en risc i/o en situació de violència, amb la finalitat de garantir la detecció (visualització), l’atenció i protecció integral i efectiva d’aquests infants i adolescents (article 41 de la LOPIVI) . Així mateix, estableix que s’ha d’especialitzar i capacitar als professionals que tenen contacte habitual amb els nens, nenes i adolescents, i que s’ha de promoure i garantir la seva formació especialitzada, de manera inicial i continua, per a fer efectiu l’exercici dels drets i el bon tracte cap a la infància i adolescència (articles 3, 4, 5 i 11 de la LOPIVI).

Tant l’avaluació i determinació de l’interès superior de l’infant o adolescent en cada situació d’infància en risc, com la seva protecció front la violència, han de ser treballats, preferentment, per equip multidisciplinar, donant una resposta  a mida de cada nen/a i de manera integral (apartat V de l’Observació número 14 de la Comitè Internacional dels Drets dels Infants i Adolescents I Preàmbul i article 12 de la LOPIVI).

L’efecte directe d’aquest canvi normatiu és que els i les professionals de serveis socials de l’Administració local quan estiguin en la seva actuació administrativa de protecció de la infància i adolescència en risc i/o en situació de violència esdevenen actors cabdals en coordinació amb l’àmbit judicial per a la detecció, atenció i protecció d’aquests infants o adolescents.

Per a més informació és pot consultar en el següent enllaç, tant la reproducció com les presentacions de la Taula organitzada per la Diputació de Barcelona, en la seva 31 ª Edició de l’Escola d’Estiu, Innovació social en temps de canvis, que es va celebrar del 27 de juny a l’1 de juliol.